Veroooooo!!!

Avui hem estat al saló de l'ensenyament. Estàvem la Maria, l'Aines, la Xiri Anna, l'Ana boja i jo parlant i m'he surprès per una cosa que deien posant-me la mà a la boca. De cop em giru i veig que hi ha una noia d'uns 2o i pocs anys tota vestida de negre i amb el cabell que li tapava mitja cara imitant-me. Me la miro un momen i diu: "Holaa". L'Ana boja i l'Aines han fugit estratègicament a temps, però la resta... estàvem atrapades.
Nosaltres li hem seguit una mica el rollu perquè semblava que portés alguna de les paradetes que hi havia per allà. Ens ha començat a preguntar coses com què voliem estudiar o com ens deiem, i nosaltres anàvem responent. Semblava ser simplement una noia molt sociable però normaleta al cap i a la fi, fins que s'ha presentat ella. Ens ha dit: "Jo em dic Vero, Vero de Verónica". I tot seguit sa posat a cridar: "Verooooohoooooooooooooohooooooo!!" agafant-se per la camisa i pel cap miran cap a dalt (tot s'ha de dir, li posava entusiasme, la noia, i no li trec mèrit). Ens hem quedat les tres sense paraules després de la impresionant demostració, i la noia estrafularia ha prosseguit com si res amb la conversa. Ha començat a dir que ella era molt dark i que necessitava expressar tot lo que tenia dins. Llavors l'espectacle s'ha tornat a repetir amb molt de més poderio i potencial durant uns 15 segons.
La Xiri Anna, la Maria i jo ens haviem quedat amb la boca oberta, i quan ha parat ens ha preguntat si estavem parlant d'ella mentre estava girada.
"No, no!"
Ha comentat un parell de coses més i ha marxat. Encara no m'he recuperat del trauma que m'ha causat, i dubto que ho faci mai. La vritat és que estava una mica amb les calcetes marrons i no ho dissimulava gaire bé.

Tiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiaaa!!!!!

L'altre dia estava sonant el telèfon del meu germà. Els meus pares l'havien agafat i deien que a la pantalleta sortia un tal Sr. Gení. Jo, tota bona persona, dic: ah, no, deu ser Srta. Gení, que és l'Eugenía. Agafu el telèfon, el despenju, i clar, com que l'Eugenía es una tia amb mirada seductora i sempre ens saludem així, vaig i cridu: TIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIAA!!!!!
...
Una veu d'home sonava a l'altre banda del telèfon... era el seu paree!!!! Clar que era Sr. Gení, la meva inteligència ya em tornava a fer fer el ridícul. Quina vergonya, déu meu...

Portades, porcades o obres d'art?

Després d'uns quants dies sense actualitzar, trobo que és el moment de fer públiques unes maravelloses portades de treballs pel cole (tots ells presentats) una mica especials. Han estat dissenyades per Daniel González, que aprofita que la seva germana petita és simpàtica i innocent per així fer-li fer una mica el ridícul. Tot s'ha de dir, els treballs han resultat tenir tots molt bona nota i estic segura que els homes sexis de la portada han ajudat.
Aquí estan, gaudiu-les: