Diari d'un dia al Tibidabo i una nit per recordar...

Ahir vam emprendre un viatge al Tibidabo amb les porquis del meu equip de bàsquet, entrenadora incluida. Ja per començar la Emma va arribar tard, sempre complicant-nos l'existència ella... Vam perdre el Tibibus a Plaça Catalunya i vam agafar els ferrocarrils catalans, el tramvia blau i el funicular, els quals anaven tots a velocitat llum.
Bueno, per fi haviem arribat, i a l'hora de pagar l'entrada... el carnet del Club Super 3 no valia!! Maleits cabrons... La vaig haver de pagar sencera i després m'enteru que es podia fer servir el carnet de familia numerosa, fantàstic...
Pel que fa a l'estada al tibidabo en general va estar molt bé, potser erem una mica gafes (malestrugues) ja que atracció a la que ens pujavem, atracció que s'averiava, però són coses inevitables. En definitiva m'ho vaig passar molt bé perquè tothom que m'acompanyava estava una mica anat de l'olla i sempre estan de xirinola.
I bé, us preguntareu (i si no us ho pregunteu se m'en fot) quin és el motiu d'aquesta sortida, doncs el que passa és que aquest any la nostra entrenadora ens abandona, i voliem passar un últim dia macu i formós totes juntes. Així que de pas agraeixo aquí a la Emma aquestes dos temporades aguantant-nos i a la resta de l'equip per ser tan bones gañanes: Maria Montserrat Eulàlia, Marta porca, Maria gurrina, marrAnna, Sílvia dels microbis, Cigru decapitada, Laureta i Noelia que no calla ni sota l'aigua.
Dita ja aquesta breu cursilada, continuem amb el diari del dia. La Emma ens va convidar a casa seva a sopar i a dormir; un sopar molt divertit i amb l'esperança de que també ho sigués tota la nit.
Peró s'apropava lo pitjor. Només la marrAnna la Maria i jo ens vam quedar amb l'Emma a dormir. Tot semblava normal: ens va deixar uns pijames (em va tocar un d'Iberia la molt garrepa), vam estar veient la tele, fent trucs amb les cartes i la Emma va marxar a dormir abans que nosaltres perquè estava cansada. Ens va deixar una petita tasca: tancar la finestra quan marxessim a l'habitació; i així ho vam fer.
Ara pensareu, les 3 noies van anar a dormir i van somiar en angelets ensenyant el cul. Doncs no! La calor era pitjor que insoportable, la ronya acumulada ens enganxava al llit, no podiem beure aigua, els mosquits van fer el banquet del segle i les finestres tancades ens asfixiaven.
Vam aconseguir passar 2 hores amb comentaris inútils sobre culots, i fent matances de mosquits de tant en tant. Però malgrat el cansanci acumulat, la calor no ens deixava dormir per res, així que vam anar a jugar a l'Uno amb cara de zombies i sense saber si riure de la situació, o més aviat plorar. Inclús ens va passar pel cap deixar una nota i fugir a casa d'una de nosaltres però haviem d'aprofitar les poques forces que ens quedaven. Ens vam posar a veure "La Novia Cadáver" i per fi a les 4 i mitja de la matinada vam caure dormides (o mortes, encara no ho sé...).

Però ja va bé passar situacions tant patètiques perquè així tinc material sobre el que parlar i riure'ns de nosaltres mateixes.
I així ha acabat aquest llarg diari, el qual no us obligu a llegir-lo que sé que fa pal. I ara vaig a dormir, que ho necessito!! Bona nit a tot homen!!