Conciertito!

Fa dues setmanes vam anar al super esperat concert de The Hives. La Tiia, la Xiri Anna i jo vam sortir de casa ben doreta per estar al davant de tot de la cua i aviam si ens podiem fer fotitos amb els del grup. En algun moment o altre haurien d'entrar, i teniem la porta controlada.
Quan vam arribar només hi havia un o dos grupets petitons de gent que tampoc tnia res més a fer que estar-se sentat enmig del carrer. Però bueno, tot i que se'ns adelantessin, vam resistir la tentació i no els hi vam fotre una pallissa.
Al cap d'una estona d'estar esperant, veient com s'anava unint més gent a la fiesta loca, vam veure que un senyor calb baixet d'ulls clars baixava d'un taxi amb una maleta. Tot i que no semblés el mateix mejicano de sobre l'escenari, ens vam adonar que era Dr. Matt Destruction el que es barallava amb la maleta de rodes perquè no sortia bé l'agafador. Al cap i a la fi és una persona humana i també li passen aquestes coses.
Paper, boli i càmara en mano, i sense saber amb total seguretat si es tractava de qui ens pensàvem o d'una persona que venia amb taxi tranquilament a passar uns dies de vacances, vam fer un canvi de lloc instantani transportant-nos al seu costat. Amb la nostra cara de bones nenes vam aconseguir que no ens ignorés gaire, tot i que qualsevol ho hagués fet per pesades. Com que no es va espantar en excés, vam saber que no ens haviem equivocat de persona, i la gent de la cua ens va començar a imitar i a apropar-s'hi (Si ells ni se n'havien adonat. Podrits...). Però ja ho teniem!! Una firma d'ell i una foto que ens va fer la tia tremolabòlica, pobreta. Ara podiem tornar a la cua i seguir esperant...
El temps passava i cada cop teniem menys esperances de que passessin els de la resta del grup. Però algú se'n va adonar que el cantant mateix estava passant per l'altra vorera, travessant el carrer per entrar per algun altre lloc. Així que sense pensar-nos-ho, vam demanar permís a la Tiia per anar cap allà, vam agafar la càmara i ens vam fotre a córrer. El noi semblava una mica estressat, però a la gent pesada no la pots evitar, per molt que ho intentis. Així que, amb tot el nostre esforç en ser pesadíssimes, vam aconseguir que es fes una foto amb mi i que li firmés els apunts de química a la Xiri.
Com que els altres del grup no van donar cap senyal de vida i després realment hi eren al concert, vam donar per suposat que ells també poden teletransportar-se.
La resta d'estona a la cua, tampoc va estar malament, de fet va se emocionant i tot. Quan vam intentar colar a l'Àlex amb nosaltres, un noi que ja se'ns havia colat a nosaltres abans, va començar a remugar coses contra nosaltres com un abuelete cascarrabias. La Super Eugènia va combatre a mort contra el mal amb les seves tècniques ninja i va resultar clarament vencedora.

Doncs bàsicament això és tot el que puc explicar, perquè del concert... Simplement va ser brutal, a primera fila i amb els membres del grup a menys de dos metres. A més vaig intentar que toquessin una cançó extra donant-li al cantant un paperet on li demanava super educadament que ho fessin i on havia dibuixat un monete i un curaçó super bunics. Agafar-lo el va agafar, però, màgicament, el paperet va desaparèixer. Què hi farem...

Per cert, voldria agrair a la Xiri Anna i al señor Barb Michelen, que tot i que aquest segon no sigui gaire real, aprecio molt que em deixi un comentari.