Veroooooo!!!

Avui hem estat al saló de l'ensenyament. Estàvem la Maria, l'Aines, la Xiri Anna, l'Ana boja i jo parlant i m'he surprès per una cosa que deien posant-me la mà a la boca. De cop em giru i veig que hi ha una noia d'uns 2o i pocs anys tota vestida de negre i amb el cabell que li tapava mitja cara imitant-me. Me la miro un momen i diu: "Holaa". L'Ana boja i l'Aines han fugit estratègicament a temps, però la resta... estàvem atrapades.
Nosaltres li hem seguit una mica el rollu perquè semblava que portés alguna de les paradetes que hi havia per allà. Ens ha començat a preguntar coses com què voliem estudiar o com ens deiem, i nosaltres anàvem responent. Semblava ser simplement una noia molt sociable però normaleta al cap i a la fi, fins que s'ha presentat ella. Ens ha dit: "Jo em dic Vero, Vero de Verónica". I tot seguit sa posat a cridar: "Verooooohoooooooooooooohooooooo!!" agafant-se per la camisa i pel cap miran cap a dalt (tot s'ha de dir, li posava entusiasme, la noia, i no li trec mèrit). Ens hem quedat les tres sense paraules després de la impresionant demostració, i la noia estrafularia ha prosseguit com si res amb la conversa. Ha començat a dir que ella era molt dark i que necessitava expressar tot lo que tenia dins. Llavors l'espectacle s'ha tornat a repetir amb molt de més poderio i potencial durant uns 15 segons.
La Xiri Anna, la Maria i jo ens haviem quedat amb la boca oberta, i quan ha parat ens ha preguntat si estavem parlant d'ella mentre estava girada.
"No, no!"
Ha comentat un parell de coses més i ha marxat. Encara no m'he recuperat del trauma que m'ha causat, i dubto que ho faci mai. La vritat és que estava una mica amb les calcetes marrons i no ho dissimulava gaire bé.