Diria que lu d'estar una mica bacuneta no va ser només cosa de la infància. L'altre dia anava jo a seure pacíficament a la cadira girabòlica de l'ordinador, i la molt malparida em va enviar directa a menjar-me el terra (està bé, però li falta sabor). El més vergunyós és que casi tutom ho va presenciar i el primer que va fer el meu germà (adoptat) va ser fer fotos per l'exclusiva.
Per cert, gràcies Gení (amb accent) pels ànims, que lu teu va ser una mica pitjor però ens podem apullar mutuament i, d'aquí a uns anys, superaru.

Doncs bé, aquí teniu les fotos, on podreu apreciar com ha quedat la cadira, la qual va morir a l'acte. Mai t'oblidarem Johnny!