Dos dies!!!

Tots sabiem en el fons dels nostres cors que la xirinola havia de finalitzar tard o d'hora; i és que només falten dos miserables dies per començar el curs. Tot i això, s'ha de dir que la mort d'aquesta xirinola ja la vaig patir en el moment de començar els entrenaments fa dues setmanes.
Aquest any començo 1r de batxillerat, tot i que sembli mentida degut a la meva aparença adulta, madura i serena. Dimecres passat ja vam haver d'anar a una espècie de reunió tots els alumnes per presentar el curs i deixar-nos a tots amb el culet priet. Si és que el director de Batxillerat es va passar 2 minuts parlant de coses mínimament d'interès, i uns tres quarts d'hora dient que com no estudiéssim cada dia com uns desgraciats, ja ens podiem oblidar de passar les avaluacions. Bé, d'això i de com els alumnes, al finalitzar el curs emplenen una mena d'enquesta dient que els professors són fantàstics, que s'ho passen canyon i tot de coses que no es creu ningú i que el pobre home, innocent, sembla que no se n'adona de que l'estan timant.
I és extrany, perquè avui he tingut una entrevista amb la tutora i s'ha basat en dir-me lo fàcilment que es pot treure el Batxillerat i que no cal que m'esforci gaire. Així que, aquesta tarda, estudiant els fets i veient que la gent es contradiu de forma bastant radical, he près la decisió de fer una mica el que em roti, a veure què passa.
I què més puc comentar...? Doncs els companys semblen bona gent, uns més que altres, i diria que sense voler avui ja he atemoritzat a algun. A més l'altre dia vaig anar a comprar l'uniforme d'educació física, i espero que tots sentin la mateixa vergonya de portar aquella monstruositat a sobre i no se'ns acudeixi a cap de nosaltres baixar la mirada un mil·límetre més avall del coll durant tota la classe.
Dit tot això, suposo que em puc permetre un altre descansito fins tornar a escriure alguna cosa per aquí. Que vagi bé!